El poemari d'Anna Dodas s'estructura en quatre grans blocs que culminen amb un poema dedicat a la imatge del volcà. Al llarg del poemari, l'autora ens presenta la mort com a transfiguració dolorosa i com a entrada a una nova dimensió: l'interior del volcà. El volcà, mitjançant la lava, es configura com la connexió entre el món dels vius i el món dels morts, l'Hades. Anna Dodas, a través d'un repertori d'imatges tel·lúriques i d'un llenguatge sublimat, du a terme, en última instància, una indagació sobre l'experiència de la mort, personificada en la imatge del volcà. Al mateix temps, s'estableix un paral·lelisme constant entre la mort i l'experiència orgàsmica, unides per mitjà del mateix eix vertebrador: el volcà, el foc i el tro. http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/...
El poemari d'Anna Dodas s'estructura en quatre grans blocs que culminen amb un poema dedicat a la imatge del volcà. Al llarg del poemari, l'autora ens presenta la mort com a transfiguració dolorosa i com a entrada a una nova dimensió: l'interior del volcà. El volcà, mitjançant la lava, es configura com la connexió entre el món dels vius i el món dels morts, l'Hades. Anna Dodas, a través d'un repertori d'imatges tel·lúriques i d'un llenguatge sublimat, du a terme, en última instància, una indagació sobre l'experiència de la mort, personificada en la imatge del volcà. Al mateix temps, s'estableix un paral·lelisme constant entre la mort i l'experiència orgàsmica, unides per mitjà del mateix eix vertebrador: el volcà, el foc i el tro. http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/...